Cap de New

  No, no seré jo qui reproduisca la realitat que el títol de l’article conté. No, en nom meu, mai es farà una cosa així. Els i les que recolzen accions repressives cap a persones migrants, des del meu punt de vista gaudeixen d’una ignorància latent. Al mateix temps, reconec que emetre aquest assenyalament, m’obliga a utilitzar la racionalitat crítica per cercar les veritables fonts precursores d’aquest odi deshumanitzant. Amb voluntat de distribuir responsabilitats al respecte, em trobe en disposició de dir que la sobreinformació que els mitjans de comunicació atorguen, és pitjor que qualsevol melodia d’alarma de bon matí. En aquests últims dies, aquesta tesitura encara s’ha visibilitzat en major mesura, com a conseqüència de l’arribada de persones procedents fonamentalment del Marroc a les platges de Ceuta. De seguida, les grans cadenes televisives  i radiofòniques, s’han desplaçat fins a aquesta zona, per treure repetidament les mateixes imatges, utilitzant mots i expression...

  Llàstima que no puga dir el meu nom vertader, però em trobe oculta i pot ser perillós desvelar la meua vertadera identitat. De moment, per a vosaltres, estimades lectores, seré Rosa, nom que de vegades utilitze per presentar-me a altres persones i inclús a les xarxes socials que tinc. Vull començar el meu relat donant a conèixer algunes dades de gran rellevància per contextualitzar el meu estat actual. En aquest cas, sóc una mare soltera, actualment a càrrec de dos fills i resident en un centre d’Acollida per a famílies a Espanya. El país, on havia desenvolupat la meua vida, fins fa dos anys és El Salvador, on sempre he tingut la sort de comptar amb els suficients ingressos econòmics com per viure en dignitat i sense cap mancança. Treballava de professora de matemàtiques i ciències, a una escola privada, ja que vaig aconseguir plaça als 27 anys d’edat, després de finalitzar la meua carrera universitària que m’habilitava com a professional de l’ensenyament, compaginant-ho amb treb...

Arrel de la visualització d'un vídeo en el que Carlos Taibo, escritor i profesor de la Universitat Autònoma de Madrid, va exposar la teoría del decreixement a partir de la història d’un pescador mexicà que avantposa el seu benestar personal a la seua posició econòmica, em sent en disposició de plasmar el meu punt de vista al respecte. En aquest cas, el mexicà encarnava un estil de vida proper a la comoditat, el conformisme i la rutinarietat. Ell desitja emprendre un itinerari vital molt lineal i així ho demostra mitjançant les activitats que segons es conta, reprodueix diariament, com pescar dos o tres hores, jugar una estona amb els seus fills, dormir la sesta amb la seua dona i prendre cerveses amb els amics. Tal vegada hi haurà persones que vulguen anar més enllà i valorar si aquesta distribució del dia es la correcta o si tal vegada a la dona sols la utilitza per dormir i no li dedica el temps que hi requereix la relació. Ara bé, encara que puga ser interessant i coherent dur a...

Benvolgudes Newers, el meu nom és Jordi Beltrán i sóc estudiant de tercer d'Educació Social a l'Universitat de València. Aquesta iniciativa , representa el meu propi procés d'autoreflexió, a partir del contingut de l'assignatura "Educació Internacional". La intenció és mostrar la meua perspectiva més crítica al voltant d'assumptes que generen un gran ventall de punts de vista i enfocaments. Per aquest motiu he obert este blog, amb l'esperança de poder gaudir d'una bona acceptació entre les posibles lectores, aconseguint-ne així mateix, una interacció positiva i una retroalimentació útil.   Sense més dilació,  espere de tot cor que us agrade. Promet ser el més just i objectiu posible.